AMIC-UGT DEMANA FLEXIBILITZAR ELS REQUISITS D’ACCÉS A LA REGULARITZACIÓ DE PERSONES “SENSE PAPERS”

foto_ccma_cat.jpj.jpg
Foto: ccma.cat
 
Des de l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT), entitat aquest any farà 25 anys de treball en l’àmbit de la immigració, donem el nostre suport a la població migrant tancada a l’escola Massana. Creiem que s’ha de posar damunt de la taula la situació de les persones en situació irregular, la majoria de les quals porten molts anys a Espanya. 

  Aquestes persones es troben en un cercle viciós d’elevadíssima exclusió social. L’exigència de tenir un contracte de treball d’un any com a mínim a jornada complerta (40h), requisit indispensable per a demanar l’arrelament social (l’únic tràmit que dóna la possibilitat per a regularitzar les persones que ja estan a Espanya) no es correspon amb la realitat del mercat laboral, on qualsevol persona té la dificultat d’obtenir una feina estable. 

Demanen:

  • Mesures extraordinàries per a regularitzar la situació de les persones en situació administrativa irregular que porten molt de temps al país o han caigut en la irregularitat sobrevinguda. Canviar el requisit d’un contracte de treball d’un any a jornada completa i adaptar-lo a altres modalitats contractuals vigents a l’estat espanyol com és, per exemple la contractació eventual per circumstàncies de producció. 
  • Instar al Govern central, a les forces polítiques conjuntament amb els agents socials a debatre sobre aquest tema de forma urgent i donar resposta a una problemàtica que afecta a una part important de la població. 
  • Cal trobar una sinergia entre la necessitat de creixement i sostenibilitat de l’actual mercat de treball (marcat per la temporalitat i jornades reduïdes) i el nostre sistema de benestar, i fer aflorar la força de treball que avui es veu obligada a subsistir a l’economia submergida.

 

Barcelona, 25 d'abril de 2018

 

 

 
Rosana i Manuel Valls
manuel_valls.jpgRosana viu a Barcelona des de l’any 2003. Va arribar des de Mèxic buscant una vida millor. Cada dia, Rosana va a la feina en metro, i de vegades, quan el sol esplendorós il·lumina els carrers de la ciutat, agafa el Bicing. I cada dia, també, de manera religiosa i ritual, va a l’escola a buscar al seu fill, nascut a Barcelona, de pare barceloní de naixement.
 
Rosana porta dos anys esperant la resolució de la seva sol·licitud de nacionalitat espanyola, i pensa que trigarà un any o dos més. Rosana estima Barcelona, viu Barcelona cada dia, fa una vida completa de barcelonina, complint amb totes les seves obligacions ciutadanes i gaudint i patint la ciutat. Malgrat això, Rosana no podrà votar a les properes eleccions municipals previstes a la primavera de 2019. Ni votar ni pertànyer a cap candidatura electoral. Rosana és legalment “estrangera”, i no hi ha cap acord de reciprocitat entre Mèxic i l’estat espanyol (article 13.2 de la constitució espanyola).
 
Els mitjans de comunicació anuncien la possibilitat de que l’ex-primer ministre francès Manuel Valls encapçali la llista electoral de Ciutadans al municipi de Barcelona al 2019. Desconeixem la situació jurídica del senyor Manuel Valls, si té nacionalitat espanyola o té residència a Barcelona com a ciutadà francès. El que si sabem és que malgrat haver nascut a Barcelona i tenir arrels catalanes, ha viscut sempre a França i que mai ha agafat el metro o el Bicing a la nostra ciutat per anar a treballar, o que mai es trobarà amb la Rosana o amb ningú altre a les portes de l’escola dels seus fills.
 
No qüestionem la possibilitat i legitimitat de Manuel Valls de presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona. Però sí ens agradaria contrastar la realitat de la Rosana i la del Manuel Valls. Hi ha milers i milers de Rosanes a Barcelona, a Catalunya, a l’estat espanyol.
 
Cal debatre sobre això.
 
 
 
 
 
 
 
 
CARTA OBERTA DE LA UGT DE CATALUNYA

logo_ugt.jpgEl nostre país viu moments molt complexos i difícils. Ens trobem davant d’una crisi social i institucional sense precedents i la UGT de Catalunya no pot ser aliena a aquesta situació.

Davant d’aquesta realitat tenim diferents reptes com a sindicat. El primer, sortir de la crisi social i revertir les retallades, efectuades tant pel Govern de la Generalitat com el de l’Estat. No podem deixar que les empreses estiguin a nivells de benefici precrisi i les nostres butxaques i condicions laborals continuen empitjorant. Però també hem d’afrontar la lluita per unes pensions dignes per ara i per demà, i les reivindicacions dels falsos cooperativistes, les empreses multiserveis, de les cambreres de pis i dels empleats i empleades públics per exigir que els retornin el que és seu, entre moltes d’altres.

Paral.lelament, el sindicalisme, des de la seva vocació internacionalista, sempre ha defensat els drets humans i ha fet seves reivindicacions històriques com la llibertat d’expressió o el dret de vaga. Malauradament, el Govern del PP ha posat aquests drets en qüestió. Cantants, tuitaires… s’afegeixen als més de 400 sindicalistes que en aquests moments tenen causes judicials obertes i que conformen un perillós escenari per un país que respecti els drets més bàsics que dibuixen una democràcia moderna.

Però no podem obviar que vivim en una societat que té problemes i que cal afrontar-los de cara. En un moment en què el conflicte a Catalunya se simplifica en blocs, la nostra organització no pren partit per cap d’ells. Així ha de ser. Som un sindicat plural i transversal que aspira a representar la totalitat de la classe treballadora. I és la pròpia naturalesa del nostre sindicat que ens situa en una posició privilegiada i que en moments de conflicte ens dona l’oportunitat de tenir un paper fonamental per bastir ponts. No és el moment d’adoptar posicions numantines ni confrontades. És el moment de trobar els punts que ens uneixen com a societat i com a sindicat, i de reivindicar el diàleg i la negociació com a principals eines per solucionar el conflicte.

Sense oblidar quina és la nostra agenda sindical prioritària, que alguns voldrien esborrar, que a curt termini és la manifestació convocada per UGT i CCOO en defensa de les pensions per al 14 d’abril, cal demostrar la nostra capacitat de mobilització. I, sobretot, el 1r de Maig. Si hi ha una data imprescindible per al sindicalisme, és el 1r Maig. És el dia de la classe treballadora, i aquest any, més que mai, el 1r de Maig ha de fer una demostració de la nostra capacitat de mobilitzarnos, de la nostra força sindical.

Aquests dies la direcció de la UGT de Catalunya ha pres determinades decisions que entenem que han estat controvertides i que part de la nostra militància no ha compartit. És per aquest motiu que et volem fer arribar les raons per les quals hem decidit participar en l’Espai Convivència i Democràcia i a la manifestació del pròxim 15 d’abril.

...

En aquest enllaç trobareu el text integre Carta Oberta de la UGT de Catalunya

 

 

 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Resultats 49 - 56 de 383



BLOCS DE LES NOSTRES CAMPANYES


 


Image