UGT INSTA QUE S’OBRI UNA TAULA DE DIÀLEG SOCIAL PER MILLORAR LES CONDICIONS DE LES TREBALLADORES DE LA LLAR
UN TREBALL EXERCIT MAJORITÀRIAMENT PER DONES IMMIGRANTS, PRECARITZAT, MAL PAGAT, I QUE COBREIX NECESSITATS SOCIALS, SUBSTITUINT CURES PROFESSIONALITZADES, QUE HAURIEN DE PROVEIR LES ADMINISTRACIONS AMB DINERS PÚBLIC.
Amb motiu del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, la Unió General de Treballadores i Treballadors vol recordar alguns dels elements destacats que caracteritzen aquesta activitat laboral:
Un treball precari per cobrir necessitats socials: L’any 2022 es comptabilitzaven a la Unió Europea un total de 1.672.000 llocs de treball en el treball domèstic, el 31% (520.100 llocs de treball), corresponien a Espanya. La comparativa entre les feines en cures professionalitzades i l’ocupació domèstica en els diferents Estats membres permet concloure que hi ha una relació inversa entre les dues activitats: com més cures professionalitzades, menys feina domèstica. Per tant, a Espanya i en altres Estats membres, el treball domèstic està cobrint necessitats socials que haurien de ser proveïdes per les administracions públiques amb cures professionalitzades. Mentre que, de mitjana a la Unió Europea, el 4,6% del total de llocs de treball corresponen a cures professionalitzades i el 0,8% a personal domèstic, en el cas espanyol, el 3% són cures professionalitzades i el 2,5% llocs de treball de personal domèstic.
Un treball de dones, i especialment de dones migrants: De les 371.918 persones afiliades al Sistema Especial d’Empleats de la Llar (SEEH) al febrer del 2024, 355.366 (el 96%) són dones. 159.700 són dones de nacionalitat estrangera, el 45%. A la Comunitat de Madrid, es concentra el 28% de tota l’afiliació al SEEH del país, percentatge que puja al 36% en el cas de les dones estrangeres afiliades al sistema.
Un treball amb indicadors de precarietat: el 52,8% de les persones ocupades com a personal domèstic a l’últim trimestre del 2023 treballen a temps parcial, el percentatge més alt de parcialitat de les branques d’activitat. No obstant això, hi ha una clara diferència entre els homes i les dones empleats com a personal domèstic: el 57% de les dones treballen a temps parcial davant del 23% dels homes. És l’activitat amb el salari mitjà brut mensual més baix de totes les branques d’activitat, 981 euros, un 54% inferior al salari mitjà brut total. L’import de les pensions de jubilació del Sistema Especial d’Empleats de la Llar és el més baix de tot el sistema, amb l’excepció de les pensions SOVI, i aquí també amb diferències entre els homes i les dones. Mentre els primers perceben una pensió mitjana de jubilació de 603,36 euros mensuals, les dones perceben 571,18 euros mensuals. Al Sistema Especial d’Empleats de la Llar, el 18% de les dones afiliades tenen més de 60 anys, davant del 7% del Règim General.
Un treball el salari del qual depèn, principalment, dels ingressos de les famílies ocupadores: L’any 2019 la despesa mitjana per llar en personal domèstic era de 299,69 euros, el 0,99% de la despesa total de la llar. L’any 2020, com a conseqüència de la COVID-19 i el seu impacte, la despesa mitjana baixa a 224,94 euros, i al 0,83% de la despesa total. L’any 2022, encara que la despesa mitjana s’ha incrementat a 250,14 euros mensuals, baixa el percentatge sobre la despesa total de la llar fins al 0,79%.
Els elements que hem apuntat donen una idea que, malgrat els avenços, aquesta continua sent una activitat, no només amb indicadors de precarietat, sinó amb elements que la separen de la resta de treballadores i treballadors. A això s’hi afegeixen l’ocupació irregular, abusant de la situació de necessitat i vulnerabilitat de treballadores generalment migrants, i situacions inconcebibles al segle XXI, com les formes més extremes de treball intern, o la realitat que és un dels sectors més preeminents en matèria de tràfic d’éssers humans i treball forçós. El fet de ser un treball de dones, la presència de les dones migrants i que es tracta d’una activitat que cobreix les llacunes de necessitats socials que haurien de proveir les administracions amb diners públics i amb cures professionalitzades, són, sens dubte, una de les raons dels lents avenços en matèria de drets laborals i de protecció social.
La Unió General de Treballadores i Treballadors, quan ja ha passat un mes des que el 29 de febrer va entrar en vigor per al nostre país el Conveni 189 de l’OIT sobre treballadores i treballadors domèstics, reclama l’obertura d’una taula de Diàleg Social a fi de abordar entre altres qüestions:
- El dret a un entorn de treball segur i saludable amb el desplegament reglamentari de les previsions de la Llei de prevenció de riscos laborals.
- Una protecció efectiva contra qualsevol forma d’abús, assetjament i violència.Mesures relatives a la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
- La intervenció i l’actuació en aquest sector d’agències de col·locació i plataformes digitals.
- El treball intern i les hores de presència.
- Una nova definició de les tasques que es poden fer en el marc d’aquesta activitat, per excloure que pugui ser utilitzada per cobrir llocs de cura professionalitzats.
- L’avaluació de les bonificacions a la part ocupadora en la cotització al Sistema Especial d’Empleats de la Llar que al Reial Decret Llei 16/2022 es preveu per a l’octubre d’aquest any
